Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per ca\u00e7adors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral\u00b7lis, fantasmes, b\u00e8sties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. \u00c9s una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia cont\u00e9 segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una prog\u00e8nie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en t\u00e9 un de tres quarts, rabi\u00fct. O els de la Blanca, que va n\u00e9ixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, nom\u00e9s observa. Aquestes dones, i m\u00e9s, avui preparen una festa.Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Sol\u00e0 ha escrit una novel\u00b7la com un doll exultant d’hist\u00f2ries, que explora la dualitat i el lligam intr\u00ednsec entre llum i foscor, vida\u00a0 i mort, oblit i mem\u00f2ria, realitat i fabulaci\u00f3. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"