Hi ha un moment en qu\u00e8 entenem que les preguntes ens acos-ten m\u00e9s al sentit, a l’apertura del sentit, que no pas les respostes. Queles respostes s\u00f3n \u00fatils, s\u00ed, que les necessitem per continuar vivint, per\u00f2que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem ne-cess\u00e0riament perqu\u00e8 ens haguem equivocat o perqu\u00e8 considerem insu-ficient l’experi\u00e8ncia que fem. La pregunta \u00e9s la grafia de l’escreix ambqu\u00e8 la vida es manifesta.Jos\u00e9 Tolentino Mendon\u00e7a, un dels principals assagistes del Portu-gal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les granspreguntes de l’exist\u00e8ncia amb l’equipatge d’una s\u00f2lida freq\u00fcentaci\u00f3dels cl\u00e0ssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, lesarts pl\u00e0stiques i la dansa s\u00f3n alguns dels referents amb qu\u00e8 l’autor di-aloga a l’hora d’oferir la seva proposta sapiencial. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"