La diplom\u00e0cia, les aliances i els dol\u00e7os van ser les armes m\u00e9s fermes amb qu\u00e8 lluit\u00e0 el sucrer Joan Caro en la guerra de les Germanies: Un dol\u00e7 no amarga ning\u00fa; ans al contrari, pot obrir portes era el seu lema. Implicat en el moviment agermanat, la figura de Caro provocava desconfian\u00e7a: q\u00fcestionat pels agermanats radicals perqu\u00e8 volia la pau i rebutjat per la noblesa perqu\u00e8 defensava la causa del poble, la contradicci\u00f3 fatal de Caro no fou que arrib\u00e0 a capit\u00e0 general de la Germania, ni mestre racional, sin\u00f3 que confi\u00e0 massa en la seua habilitat pol\u00edtica.Escrita com una carta de Beatriu Ferrer, v\u00eddua de Joan Caro, adre\u00e7ada a una noble, Cremareu aquesta carta ofereix una perspectiva \u00fanica de les Germanies: la d’una dona que fa de confident del seu marit i no ens amaga els seus pensaments, fins i tot quan no coincideixen amb els del marit.\u00a0 Amb esta novel\u00b7la Tom\u00e0s Llopis ha estat guardonat amb el XXXIV Premi de Novel\u00b7la Ciutat d’Alzira. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"