Christie Watson va ser infermera durant vint anys, un ofici del qual va aprendre una lli\u00e7\u00f3 fonamental: no es pot tenir cura dels altres sense estimar incondicionalment. A tots ens han cuidat al llarg de la nostra vida i tots nosaltres hem tingut cura d’alg\u00fa. Tots som infermers perqu\u00e8 tots estimem. Al llarg del llibre serem al costat de la Christie Watson en la primera nit d’un nad\u00f3 prematur, l’observarem mentre sost\u00e9 la m\u00e0 d’un trasplantat de cor i pulm\u00f3 i reprimirem les ll\u00e0grimes mentre renta els cabells d’un infant greument ferit en un incendi perqu\u00e8 l’olor de fum no colpegi la seva fam\u00edlia. Un recorregut per tots els pavellons hospitalaris que ens mostra que la professi\u00f3 d’infermera es defineix per la cura, la compassi\u00f3 i la bondat.\u00abFa cinc anys, quan el meu pare s’estava morint, no el vaig cuidar jo, sin\u00f3 la seva infermera.\u00a0Observant-la dia i nit vaig entendre l’aut\u00e8ntic poder de la tendresa.\u00a0La infermeria \u00e9s molt diferent de la medicina. No pot curar.\u00a0Per\u00f2 ens va fer a tots nosaltres un regal diferent i, fins i tot, m\u00e9s important:\u00a0ens va donar dignitat, pau i amor\u00bb.Un llibre tendre i honest que ens connecta de ple amb el que ens defineix com a humans: la nostra capacitat d’estimar. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"