El tombant del segle XIX al XX fou prol\u00edfic en la producci\u00f3 de manuals en l?\u00e0mbit de la bibliografia urban\u00edstica. Recordem els textos de St\u00fcbben, Baumeister, Eberstad i Henard o, una mica m\u00e9s tard\u00e0, el Town Planning in Practice de Raymond Unwin. Eren anys d?afirmaci\u00f3 d?una disciplina i de difusi\u00f3 de t\u00e8cniques i conceptes, i aquells manuals tenien la immensa utilitat de resumir el m\u00e9s substancial d?una mat\u00e8ria. M\u00e9s tard, cap als anys seixanta i setanta, destaquen tot un seguit de textos de disseny urb\u00e0 impulsats pel Greater London Council. I ara, a l?inici del segle XXI, en temps d?incerteses en el camp de l?urbanisme, tornem a necessitar bons manuals, com \u00e9s aquest. El projecte de l’espai viari presenta acuradament el m\u00e9s substancial de la t\u00e8cnica dels tra\u00e7ats viaris (la seva geometria, l?encaix topogr\u00e0fic, els elements que els integren, les caracter\u00edstiques dels moviments…), evitant el perill d?oferir-ne una visi\u00f3 aut\u00f2noma o esbiaixada, pr\u00f2pia dels qui pensen que la t\u00e8cnica pot substituir el projecte, la idea d?arquitectura i de ciutat. Una de les lli\u00e7ons clau d?aquest manual, potser la m\u00e9s important, \u00e9s aquesta: que ens ensenya a fer tra\u00e7ats acurats i, al mateix temps, a pensar en la forma general de la ciutat i de la seva arquitectura, en els espais que es van generant, en la percepci\u00f3 que en tenim quan ens movem. Es tracta, doncs, d?una contribuci\u00f3 extraordin\u00e0ria en el camp de la doc\u00e8ncia, i que tamb\u00e9 ser\u00e0 util\u00edssima per a tots aquells que es plantegen el projecte de l?espai viari. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"