NO ES POT ANAR M\u00c9S LLUNY El nou lliurament de la s\u00e8rie que va canviar la novel\u00b7la negra espanyola conquistant a la cr\u00edtica i a m\u00e9s de mig mili\u00f3 de lectors. La inspectora Elena Blanco travessa el dip\u00f2sit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel\u00b7leix una olor putrefacta. Dins est\u00e0 el cad\u00e0ver d’un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l’abdomen. Els primers resultats de l’aut\u00f2psia aclareixen que a aquest toxic\u00f2man reincident li van arrencar alguns \u00f2rgans i li van col\u00b7locar en el ventre un fetus de gaireb\u00e9 set mesos. Les an\u00e0lisis d’ADN revelen que es tracta del seu fill biol\u00f2gic. Al cap de pocs dies, la Brigada d’An\u00e0lisi de Casos es despla\u00e7a a la zona portu\u00e0ria de la Corunya, on el cos d’un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relaci\u00f3 existeix entre les dues v\u00edctimes? I on estan les mares dels nadons? S’obre aix\u00ed la recerca del nou i pertorbador cas de la BAC. Mentre la relaci\u00f3 entre Elena i Z\u00e1rate es fa cada vegada m\u00e9s complicada pels turments d’ell sobre la mort de Chesca i l’obsessi\u00f3 d’ella per adoptar a la Nena, tots els indicis els acostaran a una misteriosa organitzaci\u00f3 els fils de la qual manegen els poderosos i intocables del pa\u00eds i a la qual ning\u00fa sembla poder-se acostar sense morir. La cr\u00edtica ha dit…\u00abTots cauen rendits (qui l’agafa no la solta) davant la for\u00e7a i la intensitat d’una hist\u00f2ria que no desmereix al millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i t\u00e9 com a protagonista a una (s\u00ed, \u00e9s una dona) detectiu de les quals fan \u00e8poca (i s\u00e8ries)\u00bb.In\u00e9s Mart\u00edn Rodrigo, ABC \u00abElena Blanco \u00e9s dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de temps i el Madrid que es mostra, llista de carrers i violent, dona molta for\u00e7a\u00bb.Paco Cabezas, director de la s\u00e8rie La n\u00favia gitana \u00abUna originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar m\u00e9s, molt m\u00e9s, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l’\u00faltima p\u00e0gina\u00bb.Jordi Llobregat, director de Val\u00e8ncia Negra \u00abNo deixa indiferent a ning\u00fa, […] no dona respir ni un segon\u00bb.Nereida Dom\u00ednguez, La Veu de Cadis \u00abLa novel\u00b7la negra o muta o s’entotsola. Carmen Mola, l’escriptora mutant\u00bb.Carlos Zan\u00f3n \u00abDes de la primera p\u00e0gina, Carmen Mola […] demostra tenir una veu pr\u00f2pia, i aix\u00f2, en el g\u00e8nere negre i fora d’ell, ja \u00e9s molt, potser la meitat de tot. O m\u00e9s\u00bb.Lorenzo Silva \u00abUna estructura s\u00f2lida i un argument portat com un cl\u00e0ssic policial per\u00f2 que al temps trenca diversos convencionalismes\u00bb.Juan Carlos Galindo, El Pa\u00eds \u00abAmb cap\u00edtols curts, un dosatge de la intriga, i un estil efica\u00e7 que contribueixen a una absorbent lectura. […] La inspectora Elena Blanco i els seus companys de la Brigada d’An\u00e0lisi de Casos, s’han fet ja un buit en primera l\u00ednia dels investigadors que, en el seu costat femen\u00ed, van tenir com a precursora a Petra Delicat\u00bb.Luisa Mart\u00ednez, L’Imparcial \u00abA (gaireb\u00e9) ning\u00fa li importa un ardit qui s’amagui despr\u00e9s d’aquest pseud\u00f2nim; l’\u00fanica cosa que de veritat compta \u00e9s que continu\u00ef publicant novel\u00b7les\u00bb.Manuel Rodr\u00edguez Rivero, Babelia \u00abCarmen Mola t\u00e9 un relat que m’encanta, no pots deixar de llegir. Me la vaig acabar en tres o quatre dies\u00bb.Imanol Arruti, La Dupla \u00abAddictiva i emocionant.\u00bbElena M\u00e9ndez, La Veu de Gal\u00edcia \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"