Despr\u00e9s d’un viatge dur de cinc anys travessant el continent afric\u00e0 i el mar, Ousman relata la segona part de la seva hist\u00f2ria, i potser la m\u00e9s dolorosa i dif\u00edcil: sobreviure al Pa\u00eds dels Blancs. Amb tretze anys vaig marxar de la selva de Ghana cap al Pa\u00eds dels Blancs. Despr\u00e9s de cinc anys, en els quals vaig creuar el desert i tot seguit el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No imaginava que aleshores comen\u00e7aria el pitjor i, passat un temps, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i d’indifer\u00e8ncia, vaig dormir al carrer, vaig passar fam, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Per\u00f2 tamb\u00e9 vaig viure el feli\u00e7 acolliment de la meva fam\u00edlia catalana. Vaig aprendre a llegir i a escriure, em vaig posar a estudiar i vaig comen\u00e7ar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Per\u00f2 com m\u00e9s sabia, m\u00e9s interrogants m’apareixien. Per qu\u00e8 s’ha congelat la muntanya?, vaig preguntar-me en veure la neu per primera vegada. Llavors D\u00e9u no va crear el m\u00f3n en set dies?, vaig plantejar-me quan em van explicar la teoria del big-bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sin\u00f3 una successi\u00f3 d’objectes de colors vius alineats, per\u00f2 on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l’islam i la ci\u00e8ncia. I he apr\u00e8s que, al final, tots els \u00e9ssers humans som iguals: no hi ha res m\u00e9s important que l’amor i el gaudi de la vida sense fer mal als altres. I que l’\u00e8xit no \u00e9s res m\u00e9s que una acumulaci\u00f3 de fracassos sense perdre la il\u00b7lusi\u00f3. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"