All\u00f2 que sempre passa \u0096senzillament perqu\u00e8 l’exili \u00e9s una ruptura de conseq\u00fc\u00e8ncies irreparables\u0096, en el cas de Nicol ha passat en grau superlatiu. Es pot ben dir que encara avui \u00e9s pr\u00e0cticament un desconegut per als nostres professors i alumnes de filosofia. I no pas perqu\u00e8 la seva producci\u00f3 hagi estat petita o irrellevant. Ben al contrari, Nicol ha bastit un cos te\u00f2ric d’una gran ambici\u00f3 i de molta qualitat. Ell n’era conscient i, si una cosa lamentava, era no haver arribat a igualar els m\u00e9s grans pensadors de la hist\u00f2ria de la filosofia. El fet \u00e9s que la magnitud del desconeixement que aqu\u00ed tenim de la seva obra \u00e9s inversament proporcional a l’enorme reconeixement i influ\u00e8ncia que va tenir a M\u00e8xic. Ho testimonien les aportacions que fan a aquest volum alguns dels seus antics alumnes i col\u00b7legues mexicans, marcats profundament per la seva manera d’entendre la filosofia i de practicar-la. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"