El 1984, amb la publicaci\u00f3 de El problema final (incl\u00f2s a Les mem\u00f2ries de Sherlock Holmes, vol. II, col. \u00abL’arc\u00e0\u00bb, n\u00fam. 44), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel\u00b7la hist\u00f2rica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Per\u00f2 el problema -si \u00e9s que va ser mai real- no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d’ell la seva \u00abaltra\u00bb obra liter\u00e0ria, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel fam\u00f3s detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental -la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson-, les raons econ\u00f2miques -els seus relats eran dels m\u00e9s ben pagats- el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel\u00b7la El gos dels Baskerville (col. \u00abL’arc\u00e0\u00bb, n\u00fam. 15), que es referia a un episodi anterior a la mort de l’heroi, i tres anys m\u00e9s tard a escriure la s\u00e8rie de relats curts recollits amb el t\u00edtol de El retorn de Sherlock Holmes, del qual avui presentem els sis primers.Al primer d’aquests relats. La casa buida, despr\u00e9s d’explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l’acompanyar\u00e0, contra el malvat professor Moriarty. A L’armador de Norwood, a Els ballarins, a El ciclista solitari i a L’escola Priory, Mr. John H\u00e9ctor MacFarlane, Mr. Milfon Cubitt ?en una curiosa intriga en qu\u00e8 uns ballarins tenen un gran significat semi\u00f2tic?, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d’ajuda , cosa no gens f\u00e0cil si a m\u00e9s hi ha per entremig l’inspector Lestrade. Finalment, Holmes ajudar\u00e0 Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del ca\u00e7ador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a Peter, el Negre. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"