Els dotze cants de Canig\u00f3 (1886), poema \u00e8pic de Jacint Verdaguer (1845- 1902), situat en un escenari que va del Tet al Fluvi\u00e0, a banda i banda del Pirineu catal\u00e0, en un espai temporal entorn de l’any 1000 ? llevat de 1 ep\u00edleg, contemporani del poeta?, data del sorgiment de l’entitat nacional catalana, esdev\u00e9 encara avui, per la seva magn\u00edfica s\u00edntesi hist\u00f2rica, fabulosa, paisatg\u00edstica i religiosa una veritable epopeia nacional catalana d’arrel rom\u00e0ntica: la del foragi- tament dels llocs sagrats dels nostres ancestres no sols dels guerrers sarra\u00efns, que enva\u00efren her\u00e8ticament les terres de la Catalunya que no va poder \u00e9sser, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels esperits, goges i fetilleres que amb els encisos del paganisme les volien posseir.En efecte, en aquesta obra de Verdaguer ?qualificat, per Men\u00e9ndez Pelayo com el poeta de m\u00e1s dotes narrativas de cuantos hoy viven en tierras de Espa\u00f1a?, on es barregen personatges histories i personatges fant\u00e0stics, ens presenta una triple aventura en els or\u00edgens de Catalunya: una aventura b\u00e8l\u00b7lica, gr\u00e0cies a la qual, els comtes catalans medievals alliberen viles i pobles del genti- lisme sarra\u00ed; una aventura espiritual a favor de la sacralitzaci\u00f3 i perman\u00e8ncia d’una naturalesa capa\u00e7 de v\u00e8ncer la caducitat dels temples i monestirs humans, i, tamb\u00e9, contra l’embruix de les seduccions paganes emblematitzat per les fades; finalment, una aventura religiosa at\u00e8s que el gest de penediment hi esdev\u00e9 espiritualment victori\u00f3s i serveix de conjur per a qualsevol altra mena de parany que pogu\u00e9s soscavar l’indestructible estabilitat d’aquells passats or\u00edgens gloriosos. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"