El conte txekhovi\u00e0 no s’assembla a cap altre. El seu protagonista sol ser un intel\u00b7lectual que se sent avorrit i incapa\u00e7 de fer res de bo i \u00fatil, cosa que l’impulsa a filosofar sobre l’absurditat de viure. El narrador observa (des de la dist\u00e0ncia) els personatges amb un lleu somriure ir\u00f2nic, tot amagant una simpat\u00eda i compassi\u00f3 profundes. L’estil \u00e9s clar, prec\u00eds i llumin\u00f3s, ple d’observacions i detalls summament po\u00e8tics. L’entonaci\u00f3 general de Tx\u00e8khov \u00e9s una barreja ben equilibrada d’objectivitat, ironia I tendresa infinita, tot plegat amamrat de tristesa gens sentimental.Per\u00f2 El monjo negre \u00e9s una mica diferent. El personatge enigm\u00e0tic anunciat pel t\u00edtol \u00e9s una met\u00e1fora d’aquella il\u00b7lusi\u00f3 que fa viure l’\u00e9sser hum\u00e0, encarnada en una visi\u00f3 sinistra que al final de la narraci\u00f3 destrueix el protagonista desencantat. La historia de Krovin no tracta d’un boig, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d’un il\u00b7l\u00fas, potser d’un visionari. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"