Quan surti publicada, corrin a comprar-la. Hi trobaran el temps que passa, el dolor i l’angoixa. Josep M. Fonalleras Tracta sense efectismes, per\u00f2 amb efectivitat, un dels temes m\u00e9s dif\u00edcils. Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0La segona lluna es compon de tres narracions enlla\u00e7ades que es completen i s’expliquen l’una a l’altra. El fil que les travessa \u00e9s la pres\u00e8ncia de la malaltia en la vida dels personatges, com una aparici\u00f3 que canvia, en un moment clau, la seva capacitat f\u00edsica, per\u00f2 tamb\u00e9 el seu to sentimental. Com una il\u00b7luminaci\u00f3 o una revelaci\u00f3. Els fets tenen lloc en tres espais i moments que emmarquen aquestes ferides, en contrapunts, de vegades simb\u00f2lics, d’altres ir\u00f2nics: un mat\u00ed en qu\u00e8 s’espera un eclipsi de sol, unes vacances en un c\u00e0mping, una diada de Reis. Alguns pacients de l’hospital miren al cel per veure l’eclipsi, amb la pantalla protectora d’una radiografia. Altres personatges tamb\u00e9 fan mirades amunt, per buscar la segona lluna, la lluna sobrera, la in\u00fatil, la que el sol de migdia amaga. O per trobar un niu de cigonyes o l’estel d’Orient. \u00ab,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"